La Federació Catalana de Gimnàstica

Els primers documents oficials que deixen constància de la creació de la Federació Catalana de Gimnàstica es remunten al 10 de desembre de 1932, quan es va aprovar la seva constitució en una assembleaa l'Ateneu Enciclopèdic Popular al carrer del Carme de Barcelona. Allà es va escollir el primer Consell Federal, la presidèncial del qual va recaure en Carles Pi i Sunyer, que era Conseller de la Generalitat de Catalunya i després va esdevenir ministre espanyol i alcalde de Barcelona.

El 10 d'octubre de 1933, uns mesos després de la fundació del Centre Gimnàstic Barcelonès, es va celebrar a l'Estadi de Montjuïc la primera competició organitzada per la Federació Catalana de Gimnàstica, però l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 va acabar aturant l'activitat federativa. No va ser fins a l'any 1940, concretament a l'abril, quan la Federació Catalana de Gimnàstica va reprendre la seva activitat federativa, tot i que aleshores ho va fer com una delegació regional de la Confederación Gimnástica de España, amb Carles Comamala com a president. Precisament, Carles Comamala, que va ocupar el càrrec de president fins al 1945, va ser un dels impulsors de la gimnàstica a Catalunya com a fundador al 1923 de la Confederació Catalana de Gimnàstica, ens predecessor de l'actual Federació Catalana de Gimnàstica.

Al 1945, Pere Rodríguez, gimnasta i fill del prestigiós dissenyador de moda espanyol Pedro Rodríguez, va agafar el relleu provisional de Carles Comamala. Juntament amb Manuel Jover, qui durant el mandat de Rodríguez va ser tresorer i posteriorment entre 1956 i 1964 president de la Federació Catalana de Gimnàstica, van dissenyar l'actual escut de la FCG. Al 1964, Josep María Sànchez (marit d'Elena Blume) va esdevenir el president de la Federació durant un mandat de quatre anys. A continuació van venir Joan de la Llera (1968-1987), Elena Artamendi (1988), Maria Rosa Guillamet (1988-1988), Lluís Abaurrea (1998-2000) i, fins l'actual, Xavier March i Mateu (2000-...).

La FCG té actualment més de 150 clubs federats i un total de més 8.000 llicències entre gimnastes i tècnics. Les seleccions espanyoles es nodreixen en gran part dels gimnastes de Catalunya; durant la seva història, molts dels i de les esportistes de Catalunya han aconseguit els podis dels campionats estatals així com importants èxits internacionals, com per exemple el Campionat d'Europa assolit per Joaquim Blume i, a nivell olímpic, la medalla d'or en salt de Gervasi Deferr, aconseguida als JJOO Sidney 2000.

Però, a més a més, hi ha molts més practicants comptant amb tots els escolars que entrenen i competeixen en esdeveniments dels diferents consells esportius comarcals.

La FCG ha estat sempre pionera en organització d'importants esdeveniments. Entre 1956 i 1958 s'organitzaren tres importants Premis de Barcelona, a iniciativa de l'Excm. Sr. Joan Antoni Samaranch, President d'Honor del CIO, en aquells anys Representant a Catalunya de la Delegació Estatal de l'Esport. Aquests premis foren els "pares" del Memorial Blume, i aconseguiren que els millors especialistes del moment vinguessin a la Ciutat Comptal.

Un dels gimnastes més emblemàtics va ser Joaquim Blume, Campió d'Europa, que malauradament va desaparèixer el 1959 en un accident aeri, en plena carrera esportiva; fou el final d'una època.

Sota la presidència del Sr. de la Llera s'organitzaren diversos encontres internacionals, entre les seleccions catalanes i la xinesa, o versus França i altres. Un esdeveniment important anual fou la celebració del Memorial Joaquim Blume (lligar historials de tots els blumes - quan es pugui preparar) que, sota el nom de Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona, s'inicià l'any 1969 en la modalitat de gimnàstica artística masculina; afegint-se en gimnàstica artística femenina l'any 1971, amb el nom de Trofeu Internacional Catalunya; paral·lelament, l'any 1985 s'instaurà la Copa Internacional de gimnàstica rítmica. Competicions reconegudes a nivell mundial, de gran prestigi per la qualitat dels participants. En algunes convocatòries han estat proves puntuables per a la Copa d'Europa, o com l'any 1991, proves "test" dels Jocs Olímpics Barcelona'92. La primera competició que inaugurava el Palau Sant Jordi, de Barcelona, fou el XXIII Critèrium Internacional "Memorial Joaquim Blume", d'artística masculina, XVIII Trofeu Internacional "Catalunya" d'artística femenina.

L'any 1988, amb la desaparició de Joan de la Llera -qui morí en accident d'automòbil a finals de 1987-, el Comitè Olímpic Internacional, instaurà el Memorial Joan de la Llera, un trofeu de plata que guanyava el primer i la primera gimnasta espanyols classificats al Memorial Blume.

L'any 1992 Barcelona visqué una important cita esportiva amb la celebració dels Jocs Olímpics Barcelona'92. La gimnàstica, com en tots els Jocs, tingué un paper protagonista; fou un any on, per aquest motiu, no se celebrà el Blume, que l'any 1994 visqué la seva 25a edició.

Després dels internacionals, el més rellevant són els Campionats de Catalunya, competicions anuals en totes les modalitats i categories de cadascuna, absoluts, individuals, per equips i per clubs. També s'organitzen altres trofeus i fases prèvies a les competicions estatals.

Per promocionar i ampliar la pràctica gimnàstica, s'iniciaren el 1989 les competicions de la Copa Catalana, de diferents nivells, més assequibles a una gran part de practicants, donant opció a molts i moltes a demostrar el que poden fer, potenciant la base de captació per a l'alta competició.

En els darrers anys el nombre de practicants va augmentant i se celebres les competicions de diversos nivells: Trofeus, Copa Catalana, Campionats de Catalunya i encontres de les Seleccions Catalanes, que podeu consultar al nostre calendari de competicions.