Orígens de la Gimnàstica i desenvolupament a Catalunya

Fa uns 4500 anys, els romans, els grecs i l'Antic Orient van començar a realitzar exercicis físics, que han estat la base de la gimnàstica moderna.

La paraula "gimnàstica" prové del grec "gymnos", que significa "despullat" perquè, en aquells temps, els grecs practicaven aquest esport totalment despullats.

La gimnàstica esportiva, actualment denominada gimnàstica artística, neix el 1810 quan el pedagog alemany Friedrich Ludwig Jahn imparteix activitats a l'Institut Plahmann de Berlin, fundant el primer gimnàs l'any 1811 per la gran quantitat d'alumnes que li demanaven classes d'aquell nou esport; les coses van funcionar molt be fins al 1820 quan, per causes polítiques, el seu mètode de gimnàstica va ser prohibit. Aleshores els seus alumnes van fugir a Prusia, Suïssa, Holanda i Estats Units, on el prestigi de Jahn era ben reconegut.

El 1830, Francisco de Paula Amorós, valencià exhilat a França, publica un llibre on explica els principis pels que es regia el seu gimnàs "Grenelle" a Paris.

L'any 1842, Frederic Guillem IV d'Alemanya decideix anul·lar la prohibició i declara obligatoris els exercicis gimnàstics, que considerava imprescindibles per als joves; Jahn tornava a ser famós i la gimnàstica es va multiplicant en nombre d'exercicis i d'aparells.

L'any 1861 es funda la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG, encarregada d'organitzar les competicions internacionals. Actualment, la Gimnàstica a nivell oficial de la FIG, cobreix un ample ventall de modalitats:

Les olímpiques:
      - gimnàstica artística masculina
      - gimnàstica artística femenina
      - gimnàstica rítmica
      - trampolí

Les que segurament ho seran aviat:
      - aeròbic de competició

i altres com l'acrobàcia i la gimnàstica general.

La Gimnàstica arriba a Catalunya. L'any 1866 es funda a Tarragona el "Club Gimnàstic de Tarragona", en el qual la gimnàstica era el principal esport però no l'únic. El 1868 Jaume Garcia Corbera funda a Barcelona, al carrer Laforja, el gimnàs "Garcia", per a impartir lliçons al cos de bombers, del qual ell era el Cap, i després es va decidir a obrir-lo a la participació ciutadana, amb una quota de 30 cèntims mensuals. El fill del fundador, Jaume Garcia Alsina, va obrir l'any 1904, a la Rambla del Prat, un gimnàs, el "Garcia Alsina" amb els aparells més moderns de l'època i on començà a impartir també classes de l'escola de Ling, la gimnàstica sueca.

En 1933 s'inaugura el Centre Gimnàstic Barcelonés i el 1942, Armando Blume, funda el gimnàs del seu nom, on el seu fill Joaquim, amb 13 anys, ja fa exercicis en els aparells. Aquestes entitats, les pioneres de la gimnàstica, mantenien una rivalitat amistosa entre elles i foren el bressol de les nostres figures.

A l'època els exercicis de mans lliures es feien sobre ciment, o les anelles al terrat; eren temps difícils, amb pocs mitjans i manca de comunicacions, però amb un gran esperit de superació; els esportistes veien al "No-Do" els últims exercicis d'arreu i seguidament els practicaven. S'obren altres gimnasos prop de Barcelona, a Mataró i a Badalona, ens visiten alguns equips estrangers, especialment de Suïssa i d'Alemanya.
Només practiquen gimnàstica els homes però el 1954 les dones s'interessen i comença la gimnàstica artística femenina; les fémines viatgen a Alemanya o Suïssa per prendre dades, notes i dibuixos, inclòs filmar pel·lícules amb els exercicis que s'estilaven.

Els Jocs del Mediterrani celebrats l'any 1955 a Barcelona obren les portes per entrenar i competir en altres llocs, com el Gimnàs Municipal, el Palau dels Esports o els salons Iris i Price; en aquests es feien les competicions més rellevants. Un any clau fou el 1956 quan es contactà amb els japonesos, els dominadors de la gimnàstica mundial.

Per poder instal·lar els aparells a la majoria de locals s'introdueixen els ancoratges, invent molt útil que consisteix en fer uns forats al terra per poder col·locar les subjeccions dels aparells, tapats quan no es feien servir.